Si observam el voladís de la casa d’enfront, anomenada Can Vador –que en un temps allotjà l’antiga casa consistorial de Marratxí– hi trobarem una manifestació del que es coneix com a “teules pintades”. Entre els segles XVI i XIX a Mallorca es tenia el costum de decorar aquest element, utilitzat com un espai per a l’expressió de l’imaginari popular. El seu origen es remunta als temples grecs, a l’arquitectura romànica, al món islàmic o a la decoració andalusina de ceràmica arquitectònica, entre d’altres.
Les teules pintades, però, no són exclusives de l’illa, ja que podem localitzar-ne al que era l’antiga Corona d’Aragó: Pirineus, Catalunya i País Valencià, l’actual Aragó, i també al sud de França. Així mateix, manifestacions semblants s’han ubicat a La Rioja, País Basc, Castella la Manxa, i, inclús, algun exemple emparentat a Xile i al Brasil. A les Balears, l’única illa és Mallorca, amb més quantitat a la zona de la Serra de Tramuntana, però amb representació a pràcticament tots els municipis. En trobem des de l’any 1525 fins al 1889. Els pobles més representatius són Fornalutx i Sóller.
Quant a la tècnica, primer s’emblanquinaven en morter de calç. Estant mig humides, es decoraven amb diferents pigments minerals: terra de mangra –òxid de ferro– per al color vermell, carbó per al color negre i òxid de coure per al color verd, entre d’altres. Tot aquest procés es feia abans de col·locar-les damunt de la teulada. Avui dia és difícil observar aquest emblanquinat a causa del pas del temps. Es tracta d’una tècnica poc documentada més enllà de les restes materials. Es dedueix que, per l’espontaneïtat del traç, probablement fou realitzada pels artesans i ajudants que la construïen, i per això l’autoria és anònima.
La finalitat d’aquesta expressió decorativa conté diverses hipòtesis. Per una banda, alguns autors afirmen que seria un afegit simbòlic i que es tractaria d’un ritual protector per tal de defensar la casa de mals esperits, mal d’ulls o maleficis en general. Podria ser que formàs part d’un ritu de coronació, ja que la teulada és una part important de la casa. D’altres només hi atorguen un significat anecdòtic o purament decoratiu. La gran majoria, però, coincideix també en relacionar-ho des d’un punt de vista religiós.
Aquestes decoracions s’han localitzat a l’arquitectura popular, com així també a les esglésies, casals i possessions dels pobles. Als edificis utilitaris, com per exemple els cellers, els colomers o els pallers, no s’han trobat restes.
A Can Vador s’han arribat a descobrir fins a 20 teules pintades de color vermell, tot i que, en els seus orígens, tota la teulada devia estar decorada. Actualment només es conserven 17. Aquestes daten del 1809, tal com hi figura a una de les inscripcions. La temàtica és variada i es poden observar figures humanes –algunes representacions d’oficis–, animals, motius vegetals, religiosos o dibuixos abstractes.
- Home amb capell recollint fruits de l’arbre.
- Flors i ocells.
- Pagès llaurant la terra amb una arada, estirada per dos bous. Vestit amb els típics calçons de bufes a retxes.
- Flors, semblant al brodat mallorquí.
- Flors, semblant al brodat mallorquí.
- Casa pagesa amb parets de marès, xiprer, un arbre florit enrevoltats per una paret. Aucells volant.
- Home amb capell damunt un cavall i acompanyat per dos cans dibuixats a retxes.
- Motiu religiós: cor travessat per un dard i creu, amb flors als costats.
- Tancat amb arbres fruiters, on un pagès recull els fruits.
- Cavaller amb calçons típics de bufes a retxes. Du un capell amb una ploma, enrevoltat d’aucells.
- Dibuix abstracte.
- Dibuix abstracte.
- Dibuix abstracte.
- Data de l’any de col·locació de les teules: 1809.
