El seu repadrí ja era ceramista, igual que el padrí i el pare. Amb aquests antecedents, era fàcil que Toni Vich també es dedicàs en aquest món. Però en un principi, i tot i que de nin hi havia treballat, no va entrar dins els seus plans, i no va ser fins després de recórrer món que l’any 1994 va tornar a obrir el negoci familiar de La Teulera, on feien teules, rajoles i distint material de construcció. Sempre inquiet, Vich va trobar que havia d’evolucionar i, amb ell, també el producte que fabricaria.
Així, devers els anys 1999 i 2000 va començar a fer cursos monogràfics de ceràmica, preferentment a Girona, amb el reconegut mestre Ramon Fort. A tot això, des de nin sempre s’havia sentit atret pel món de la música i havia tocat la guitarra. Pel seu cap va començar a rondar la idea de fusionar la ceràmica (la seva feina) i la música (la seva passió).
Com? Fent instruments musicals ceràmics, una disciplina molt poc cultivada arreu del món. “Mai no he aturat d’estudiar música (clàssica, jazz…) i els darrers set o vuit anys m’he començat a decantar especialment per la música de l’Orient Mitjà; a més, he fet viatges a Grècia i al Marroc, on m’he trobat amb mestres locals. La música que a mi m’agrada i que vull potenciar és una música amb un caire espiritual”.
Així les coses, en el seu taller de Pòrtol, Toni Vich fa feina fent instruments amb terra cota, gres i porcellana: flautes (ney, bansuri o xakuhasi), ocarines, digeradour (d’origen australià), udu (de percussió) i bols amb aigua (els anomenats Jalatarang, amb arrels índies). A més, també fa instruments menors per omplir l’espai acústic: és el cas, per exemple, dels ous plens d’arena. Instruments tots ells sobre els quals Vich investiga i fa feina. “Però de moment només des del vessant de la investigació i la recerca, que és el que me mou. L’objectiu essencial és obtenir de cada instrument el millor so, el timbre més ajustat. La producció massiva per comercialitzar encara no la veig; ja veurem quan arriba…”.
De fet, la feina de Toni Vich no passa desapercebuda per a qui la coneix, sigui a Mallorca, a la resta d’Espanya o a l’estranger. En aquest sentit, ja ha presentat els seus treballs a distints simpòsiums a Catalunya (Vic i Girona) i també a Suïssa.
Com a músic, amb els instruments de la seva “collita”, va prendre part a la Fira del Fang de l’any passat, a les Nits de l’Art de Felanitx, Santa Eugènia i Santa Maria, i també amb un concert que va acompanyar el pregó de la Festa de l’Estendard de Palma. “Estic molt content de la resposta que hem tengut del públic”, assegura.
Per arrodonir-ho, a finals de gener, Vich i el seu amic Blai Vidal començaran a gravar el primer disc, compost per vuit temes. “L’objectiu és crear una atmosfera singular”. La seva feina (que compagina amb la gestió del Museu del Fang, la Biennal de Ceràmica i amb l’Escola de Ceràmica) també ho és.
