Requalificacions, megaprojectes, xalets i urbanitzacions, un batle condemnat, carn putrefacta, serveis bàsics que no arriben i altres que arriben d’aquella manera. Recordam què passava a Marratxí just fa ara trenta anys.
El febrer de 1990, Marratxí tenia 11.000 habitants i 5.537 construccions destinades a habitatge, menys d’un terç de les actuals. Precisament aquell mes, l’actualitat local estava relacionada amb les polítiques urbanístiques, ja que els anys noranta varen començar amb la condemna a sis anys i un dia d’inhabilitació del llavors batle Guillem Vidal. El PSOE va denunciar-lo per prevaricació i falsificació documental per la legalització de les obres d’un xalet a nom de la seva dona. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el va absoldre d’aquests càrrecs, però el va condemnar per irregularitats administratives.
La sentència va tenir ressò a escala autonòmica ja que Vidal, a més de batle, també era diputat, vicepresident del Consell de Mallorca i secretari general d’Unió Mallorquina. Els diferents mitjans de l’època varen posar de manifest l’existència d’interpretacions distintes sobre la decisió del Tribunal, en línia amb l’espai polític en el qual se situaven. Diario de Mallorca considerava exemplar la sentència, però afegia: “Y que no se queje por los seis años de inhabilitación, porque en otras latitudes democráticas penas y condenas hubieran sido superiores”. En canvi, a Última Hora Planas Sanmartí considerava que la condemna era exagerada i criticava els socialistes per no ser tan contundents amb casos similars de membres del seu partit.
Al ple d’aquell mes, bastant conflictiu per cert, el socialistes de Marratxí -encapçalats pel futur batle Martí Serra- varen presentar una moció de reprovació contra Vidal, que no va sortir aprovada. A més de la qüestió de la sentència, el PSOE feia una esmena a la totalitat del mandat de Vidal i el responsabilitzava d’altres problemàtiques municipals. Entre elles, citaven les irregularitats detectades a l’escorxador de CARMA, a la carretera d’Inca. L’empresa, a més de conflictes amb la Inspecció de Treball, feia temps que era denunciada per la crema de restes orgàniques, que produïen males olors que s’estenien per l’aire de Cas Capità, Es Pla de na Tesa i Es Pont d’Inca Nou. El 1989, els veïnats d’aquestes localitats ja havien organitzat protestes i, fins i tot, varen arribar a tallar la carretera, però el febrer de 1990 la qüestió va tornar a ser notícia perquè l’Associació de Veïnats d’Es Pla de na Tesa es va reunir amb el conseller de Sanitat i va obtenir tant el seu compromís com el de l’Ajuntament d’intervenir per trobar-hi una solució.
També es va presentar un projecte per a la construcció d’un camp de golf en terrenys de la possessió de Son Verí, que va generar distintes reaccions: uns venien el benefici econòmic i altres els perjudicis per al poble, com la destrucció del territori o el consum d’aigua. La proposta no va anar a més, però va ser un més dels gran projectes que es varen plantejar durant aquells anys, com el cementeri privat del Bon Sosec, els centres comercials d’Alcampo i Festival Park o, sense executar-se finalment, la nova presó de Palma. També en matèria urbanística, es varen acabar d’asfaltar els carrers de la urbanització de Son Caulelles i va ser aprovada la de Son Ramonell.
Amb tot, el creixement vertiginós que experimentava Marratxí i que aniria a més durant els anys següents no va anar acompanyat de nous serveis públics o, almenys, aquests varen anar arribant a un ritme molt menor. Els veïnats de Pòrtol duien anys reivindicant una farmàcia com els altres nuclis, però encara trigaria un mesos a arribar; l’atenció sanitària es reduïa a un senzills dispensaris a l’espera de la inauguració del nou centre de salut al polígon, que -amb les obres paralitzades- no s’inauguraria fins el 1992; i, si bé els vuitanta es van construir dues noves escoles a Pòrtol i Es Pont d’Inca Nou, ja es parlava de la necessitat d’un institut de secundària que, aprovat el 1988, no començaria a funcionar fins al 2002.
Una altra notícia va ser la desencertada decisió dels operaris de GESA i Telefónica de renovar el cablejat d’alguns carrers de Pòrtol i Sa Cabaneta plantant pals enmig de les voreres i penjant els cables a les façanes, quan les ordenances municipals indicaven que havien d’anar soterrats. També destacava la inauguració de la perruqueria Ses Rotes al carrer Mallorca de Pòrtol o l’exposició de pintura i escultura a la Banca March de Manacor de l’artista local Joan Francesc Canyelles.
I així, febrer de 1990 arribà a la seva fi, però varen continuar les disputes i intrigues polítiques derivades de la sentència a Guillem Vidal, així com el creixement urbanístic, encara que a curt termini tothom tenia la vista posada en la celebració de la VII Fira del Fang, ja durant el mes de març.
Martín Rotger. Historiador.
